És addicció?

Perquè li dius amor quan vols dir addicció?

Els humans tenim addiccions, que la majoria de vegades volem desfer. Però desfer-se d’una adicció no és una cosa fàcil, ja que hi ha alguna cosa que no et deixa desfer-se d’això.

No solament podem enganxar-nos a hàbits o coses materials sinó que també podem tenir la sensació d’addicció per persones properes.

Totes les addiccions són dolentes si es consumen en excés, per això si t’adones que t’està passant has de solucionar-ho ràpidament abans que sigui molt tard. Els humans habitualment acostumem a enganxar-nos al tabac, a l’alcohol, al mòbil, al sucre, etc… Però, i si tens una addicció a algú?

L’addicció a les relacions amb les persones és una forma patològica d’estimar. Estimar d’aquesta manera no és estimar. Ja que amb això s’obstaculitza la possibilitat de viure en pau i amb tranquil·litat.

Quan algú s’enamora, normalment es torna addicte a la persona, és una sensació increïble, un sentiment difícil de desfer. Per a tu es comença a fer rutina el parlar amb ella cada dia, a totes hores, abraçar-la, ajudar-la, compartir tota una vida al seu costat. I allà és on l’has cagat, allà és on comença la teva addicció.

És per això que quan tot acaba, sents el nus en el coll que et diu que mai més podràs tornar a tenir a aquella persona.