L’amor

Reflexions sobre aquest sentiment tan universal, i alhora tan personal

A l’adolescència és molt comú començar amb el primer amor, la primera il·lusió, la primera persona que et fa sentir les papallones a l’estómac, la primera persona que t’ensenya a estimar. En aquesta etapa solem viure l’amor més fort i emotiu amb més sentiment. I és que qualsevol et pot dir que t’estima, i després de crear-te falses il·lusions, et pot deixar com si res. La primera vegada, no saps com actuar, et costa adonarte’n que estas enamorat o enamorada, encara que no puguis parar de pensar en ell o en ella, d’imaginar-te el vostre futur…

Molts diuen que no creuen en l’amor, no creuen en mitges taronges ni contes de fades. I és que a vegades l’amor que tu demostres, no és el mateix que el de l’altra persona. Et trenquen el cor i és allà on deixes d’il·lusionar-te, i et tanques en tu mateix/a, pensant que mai trobaràs la persona que realment t’estimi com tu mereixes. Però així és la vida, et passaran milers de decepcions i desil·lusions, però no ens podem donar per vençuts tan fàcilment. No tothom és igual i encara ens queda una vida per conèixer ben bé l’amor.

Quan t’enamores el teu estat d’ànim canvia, comences a estimar-te i penses que juntament amb l’altra persona podries aconseguir qualsevol cosa. Quan realment estàs enamorat no et pots imaginar amb algú altre, no t’imagines què faries sense aquesta persona, i per res del món li faries mal. Dues persones enamorades es fan bé entre elles. Molta gent confon l’amor amb les ganes, és per això que a vegades les relacions acaben trencant-se. Les infidelitats no estan justificades, si ets infidel, no estàs tan enamorat com pensaves.

Volem acabar aquest article amb conclusions extretes de les entrevistes a alumnes i professors de l’institut:

· Sobre si creien en l’amor, la majoria va dir que si, i d’altres que no, per alguna desil·lusió que es van portar.

· Sobre si havien estat enamorats, com som més adolescents, tots han respost que no. Afegeixen que els ha pogut agradar massa la persona, però que ningú ha arribat a estar enamorat del tot.

· Sobre com creien que se sentia quan estem enamorats, les respostes han sigut semblants: les típiques papallones a l’estómac, ganes de fer-ho tot amb aquella persona, pensar en ella a totes hores…

· Sobre si creien que existia l’amor a primera vista, les respostes van ser la majoria que no, perquè només et pots enamorar pel seu aspecte, però no per la seva forma de ser.

· Sobre si creien que tothom estem destinats a trobar una parella, van comentar que tothom s’ho mereixia, però que no tothom voldrà tenir-ne una.

· Sobre què serien capaços de fer per amor, viatjar a qualsevol lloc per veure’s va ser la resposta més repetida.

· Sobre si valia la pena enamorar-se, les respostes més comunes van ser que sí, però no tothom té la sort d’enamorar-se i que sigui correspost.

Per acabar l’article, us deixem un test per saber si realment esteu enamorats d’aquella persona que tant us fa pensar i sentir papallones.