Crítica del nou curtmetratge de Sally Fenaux Barleycorn
“Unburied” (desenterrat en català), és el nou curt del cineasta Sally Fenaux Barleycorcurt. Un tribut a totes les ànimes que, a la seva cerca del somni europeu, el mar se les empassa i, com diu el títol, les escup desenterrats en una costa normanda.
El metratge comença amb una noia, que suposem que és immigrant, conduint. Des de la ràdio del vehicle, es pot escoltar una notícia que anuncia una sèrie de morts durant la cerca d’uns immigrants al mar. Llavors, la noia comença a plorar progressivament. Aquesta escena, que m’ha agradat especialment, relata des de les llàgrimes, el que suposa tot això per a ella. Com si es tractés d’un corrent retrospectiu de fotogrames d’aquell moment al fil de la mort, parla de la sort que va tenir, i també de les penúries que han de passar els seus germans.
El film continua amb una escena a la platja, on un grup de persones representen, a través de simbologia africana i d’un peculiar cant espiritual, un funeral a tots els seus propers que van morir en la mar. A l’escena final, es veu com aquestes persones es passen pedres adornades, segurament record del seu país natal.
“Unburied” fa un bon ús de la càmera i, sobretot, de l’edició. Així, permet una bona atmosfera des de la notable primera escena, que es manté durant els 6 minuts que dura el curtmetratge. La banda sonora és pràcticament nul·la: només existeix el mencionat cant espiritual, en consonància a l’afany ambiental del curt. La narració és pròpiament indirecta, però, tot i això, resol la crítica social d’una forma prou pràctica, perquè pugui arribar al públic. L’única queixa que tinc és que el ritme de l’escena de la platja, la que ocupa gran part del curt, no està del tot aconseguit.
Tot i això, es tracta d’un gran curtmetratge. Sens dubte, uns dels millors que hem vist a la mostra VOC (Versió Original en Català), organitzada per Òmnium Cultural.