El grafiti permet deixar anar la imaginació i, amb les firmes, permet que els autors siguem coneguts. Avui descobrirem aquest món des de dins
Les persones relacionen el grafiti amb el vandalisme, les drogues i un conjunt de factors desagradables; però els que practiquem la nostra escriptura (com els grafiters ens referim a les nostres obres) ho fem per deixar anar la nostra imaginació, i plasmar la firma que ens permet ser coneguts, encara que no ens reconeguin personalment.
El grafiti és un art urbà originari dels Estats Units, on encara avui dia és practicat i des d’on s’ha expandit arreu del món. La meva experiència en aquest món ha sigut molt agradable; ja que, encara que no ho sembli, coneixes a persones molt amables i amb molt talent.
En el PCT (Projecte Cooperatiu Transnivell) del nostre institut va ser la primera vegada que vaig agafar un spray, i amb l’ajuda del conegut Ivan Aguilera vaig poder perfeccionar la meva tècnica com a escriptor. Els primers dies del Projecte vam idear els dissenys que volíem fer, i després vam agafar els plafons i plasmar el nostre art. Vaig fer el meu primer grafiti amb molta calma, a diferència del carrer.
Quan escrius al carrer, has d’anar amb molta cura perquè et poden enxampar i et poden multar o donar un petit avís, depèn del policia. Quan ets al carrer, els nervis sempre hi són, i això provoca que comencis a escriure ràpidament. Tot plegat, pot afectar molt al disseny que fas, perquè la mà et comença a tremolar i les línies rectes queden irregulars.
Per solucionar això, és millor anar amb els teus amics: et donaran suport i com més sigueu, acabareu abans el disseny. L’experiència també és un factor important, i arribarà un punt en què perdràs els nervis. Tot i això, cal estar alerta, per si de cas.
Estimats lectors, us convido a entrar en aquest món del grafitti. No us en penedireu!
