Després de veure les respostes del qüestionari enviat sobre el confinament als alumnes del Pla Marcell, hem pogut veure que en general tots tenen la mateixa visió d’aquesta etapa tan imprevista que vam viure tots.
En general, en un principi estaven contents ja que no trobaven a faltar l’institut, i veien el confinament com unes vacances extres. Després d’uns quants dies, però, van adonar-se que l’aprenentatge amb classes presencials són molt més fàcils que les virtuals. A més a més, ningú s’esperava que durés tant de temps. I que canviés tant per tots i en tots els aspectes les nostres vides.
Un punt en comú que també hem vist és que el que més van trobar a faltar durant la pandèmia va ser la família, amics i també, els esports. “El fet de no poder estar amb els amics i parlar-los sobre alguna cosa que m’havia passat em feia enfadar molt” . Per una altra banda, però, també ens va arribar aquesta altre comentari “Estava content perquè podia jugar a la Play”, una manera diferent d’afrontar aquesta pandèmia.
Després també vàrem preguntar ¿Què faríeu per millorar la situació? Tot seguit us deixem algunes respostes:
“Baixaria el preu d’algunes coses per facilitar la vida a algunes persones que no tenen recursos, que les mascaretes fossin gratuïtes ja que ara en aquesta situació són molt importants, un producte de primera necessitat”, “ Confinaria tota la població” , “Limitar els contagis és molt difícil, ja que la gent per molt confinament que es faci sempre acaba trobant alguna manera de saltar-se’l. Trobo que el més important és augmentar la despesa en investigació per trobar un tractament o vacuna tant aviat com sigui possible i augmentar la capacitat d’atenció del sistema sanitari, ja que ara mateix es troba molt a prop d’estar col·lapsat.”
Com a conclusió, podem veure que la gent en un principi va acceptar amb comoditat confinar-se, però a mesura que va anant avançant el temps, van adonar-se que era una dificultat, sobretot per portar a terme l’estudi a casa. També la falta d’afecte de persones estimades va provocar moments de tristesa. A més a més, es va trobar a faltar l’activitat física i es va sentir manca de seguretat davant de la pandèmia. Així doncs, els records d’aquest confinament no s’oblidaran, segur que aquesta etapa marcarà les nostres vides.
