Aquest dilluns 23 de novembre els alumnes de quart A i B hem visitat la colònia Vidal. Una colònia inaugurada l’any 1901 que està situada a la comarca del Berguedà. El fundador de la colònia va ser Ignasi Vidal i Balet, tot i que, a causa de la seva mort, va ser substituït per Vicenç Vidal i Casacuberta (enginyer). Al cap d’uns anys de funcionament, van aconseguir el seu gran assoliment: la creació del Patronat Vidal per a la Joventut Obrera, que impulsaria la formació professional entre els joves.
Les colònies van ser un dels trets característics de la revolució industrial a Catalunya; és per això que actualment en podem trobar algunes a la vora dels rius Llobregat, Ter, Fluvià i Cardener. La Colònia Vidal està situada a la vora del riu Llobregat, construïda amb l’objectiu d’aconseguir energia hidràulica per al funcionament de la maquinària de les fàbriques.
En aquestes colònies s’hi treballava el cotó exportat d’Egipte, Estats Units i l’Índia. Va ser Ignasi Vidal mateix qui va decidir començar aquest negoci amb el cotó i la seda, i va comprar el terreny per fer-ho.
Tot i que majoritàriament a la fàbrica utilitzaven energia hidràulica, ja que tenien un riu al costat on hi passava molta aigua, no sempre tenia prou caudal disponible. És per això que també van elaborar una màquina de vapor i van aprendre a treballar també amb carbó.
Després d’una bona estona d’autobús, els alumnes de quart hem gaudit d’una visita guiada al voltant de la colònia. Amb això hem après sobre com es treballava el cotó i com vivien els treballadors i les seves famílies a l’època.
Hem pogut veure diferents espais durant l’estona que hem passat a la colònia. Primerament, hem anat al carrer de St Ignasi, que va ser el primer carrer de tota la colònia. Allà hem pogut entendre com era la vida de la gent que vivia allà, i hem tingut la gran oportunitat de posar-nos en context, entrant a algunes vivendes. En concret, en vam entrar a una del 1901 (just a l’inici de la colònia).
Un cop vam acabar de fer el petit tastet introductori de la vida a Cal Vidal, vam descobrir que la colònia dividia en dues parts: la zona residencial (on era el carrer anterior) i la zona industrial (on hi havia millor qualitat de vida). Vam tenir la sort de poder visitar les dues. Però, abans d’això, vam anar la safareig públic, que és el lloc on les dones havien de rentar la roba. És clar que la higiene era important, fins i tot tenint en compte l’època on vivien (no hi havia consciència del concepte d’higiene), per tant la família Vidal va decidir fer dos safarejos: el dels vius i el dels morts.
Al costat dels dos safarejos, vam poder contemplar l’hort que tenien. Allà era on cultivaven pràcticament tota la seva dieta, ja que era poc variada i repetitiva. Un altre aliment que també era molt present a la seva dieta era el peix, i nosaltres vam poder comprovar-ho visitant la seva peixateria. Tots els alumnes hem contemplat, meravellats, la qualitat de l’establiment i la manera d’organitzar-se que tenien.
Com ja hem comentat abans, a la Colònia Vidal consideraven que la higiene era molt important i necessària; és per això que hi tenien unes dutxes comunitàries (la majoria de pisos no tenien la possibilitat de tenir una dutxa pròpia). Tots vam quedar impressionats en veure que les dutxes eren de bona qualitat, i tenien una caldera de carbó que et permetia tenir aigua calenta. Aquestes dutxes eren tant per homes com per dones i eren considerades un privilegi. Les utilitzaven un cop a la setmana
Quan la colònia ja portava un temps en funcionament, els amos van decidir fer una oficina amb una caixa d’estalvis. Això, ens van explicar als alumnes, tenia la finalitat que els treballadors estalivessin (animats pels amos). L’amo també va ajudar-los en aquest procés, i quan es va inaugurar aquesta fantàstica oficina, va fer un regal de 5 pessetes a tots els nens i nenes de la colònia.
Les dones havien d’anar sempre a treballar, sense importar si estaven embarassades o just acabaven de parir. Per això es va formar el casal de la Dona, que era un convent de monges. Allà, les dones podien deixar les seves criatures mentre estaven fent el seu torn de feina, i tenien assegurat que les monges les cuidessin. També hi tenien l’escola.
Finalment, al final de l’excursió, vam visitar el que s’anomenava edifici fundació Vidal. Aquest edifici incloïa: el bar Juventus, on es reunien tots els homes a prendre alguna cosa i a xerrar; un cinema, on podien gaudir de les millors pel·lícules del moment; un teatre nou, ja que l’antic es va cremar i el van haver de reconstruir; una zona esportiva, on es jugaven partits cada cap de setmana; i una biblioteca, que tenia servei de préstec com les actuals.
Els treballadors vivien en unes condicions precàries, però privilegiades per l’època. Per començar, feien jornades laborals molt llargues (12 hores diàries) i eren recompensats per l’amo, que els donava un sou setmanal. Aquest sou era de 17 pessetes per als homes, 15 per a les dones i 7 o 8 per als nens.
A la Colònia hi podies trobar famílies senceres, perquè hi anaven tots els membres a viure i a treballar. A causa d’això, hi havia molts cops que no tenien espai suficient als seus pisos. Aquests eren grans per l’època i estaven molt ben distribuïts, però tot i així no sempre podia garantir totes les necessitats bàsiques als seus habitants; els habitatges estaven en males condicions, i no tenien ni humitat ni soroll. Els pisos solien tenir llit de matrimoni i pocs mobles, ja que a principis de segle no existien ni els electrodomèstics i no s’utilitzaven gaires mobles.
Però no tot era dolent. per compensar tot això, els treballadors tenien dret a diversos serveis, que nosaltres mateixos vam poder contemplar. Aquests serveis eren: botigues, escoles, espectacles al teatre o al cinema, la barberia i el mateix edifici Fundació Vidal. Tots aquests eren proporcionats per la família Vidal, i els primers de tots es trobaven al carrer de Sant Ignasi.
Diumenge havien d’anar tots dels membre de la colònia, tant homes, dones com nens, a misa. Només la gent que estava molt malalta no hi anava.
Les condicions de vida de les dones no eren gaire diferents a la dels homes, però sí pitjors. Elles feien tot el que els homes feien, però hi havies d’afegir totes les feines domèstiques i cuidar la gent. També s’encarregaven de rentar la roba al safareig, tant si era hivern com estiu, sense importar el fred que fes.
Elles feien les jornades laborals igual de llargues que la resta dels obrers, cosa que les obligava molts cops a necessitar el servei de les monges i del casal de la dona. Tampoc podien anar al bar, però sí, a l’escola.
Com ja indica el seu propi nom, els amos de la colònia era la família Vidal. Pot semblar que ells vivien molt millor que tots els altres, però tampoc hi havia gaire diferència. Els amos s’encarregaven de pagar un sou setmanal als treballadors i marcar les normes. També tenien totes les botigues, i controlaven l’hort i la peixateria. Tenien el poder de fer fora algú de la colònia, quan aquella persona acumulava tres faltes greus. Tot i així, van tenir la sort de ser una família culta.
Aquesta sortida ens ha ajudat a introduir el tema de la revolució industrial que properament estudiarem a socials. La valoració final és bastant positiva, perquè creiem que es tracta una temàtica interessant. Ha sigut una bona experiència.
