Pianista i Compositora Clara peya és considerada una de les artistes més originals de la música actual, arreu del país. Al 2019 va rebre el Premi Nacional de Cultura i el guardó a Millor disc de l’any per la crìtica dels premis Enderrock, gràcies a “Estómac”.
És reconeguda per la seva interpretació al piano, incloent-hi el ritme del jazz, la melodia del pop i el bit de l’electrònica, tot junt a les tecles del piano. Interpretant així més de 21 projectes musicals arreu del món, des d’Espanya, Mèxic, França Anglaterra fins a Rússia.
Es defineix com a artista feminista, inquieta, sentimentalista en estat pur i que ho deixa tot a dalt de l’escenari, despullant els tabús de la societat i reivindicant la llibertat, escapant de tot tipus de tòpics i prejudicis.
Al 2007 es va graduar de piano clàssic a l’ESMUC seguint amb els estudis superior de jazz a Barcelona i acabant al conservatori Rimsky Korsakov de Sant Petersburg (Rússia), on anava sumant anys estudiant amb el seu gran professor Leonid Sintsev, el que durant dotze anys havia estat el seu gran suport musical, el que l’animava i la motivava, perquè pogués arribar on és ara, una de les grans estrelles del piano.
El passat dissabte 28 de novembre, l’Ambaixada Cultural del Pla Marcell va presenciar un d’aquests espectacles. Un espectacle molt personal que representa l’angoixa que senten totes les persones, diagnosticades o no, de TOC (Trastorn, Obsessiu, Compulsiu). S’hi reflecteixen tots els problemes, pensaments contraris, comportaments estranys que les persones afectades intenten evitar, ja que no és una malaltia fàcil de portar i és difícil d’entendre.
La Clara interpretava la seva situació amb el TOC al piano, la seva obsessió de tocar el piano a totes hores i la seva vida al voltant d’aquest instrument. Com les seves veïnes ho vivien, com ella ho vivia i, al final de tot, com la seva germana ho havia viscut des que va començar.
