Guerra anglo-zanzibariana
La guerra més curta que es coneix és la guerra anglo-zanzibariana, un conflicte que va haver-hi entre el Regne Unit i Zanzíbar l’any 1826, i va durar 38 minuts, tot i que d’altres entesos diuen que va arribar fins als 45 minuts.
Les causes d’aquesta guerra van venir després de la mort del sultà Hamad ibn Thuwaini i l’ascensió al tro del seu cosí, Khalid ibn Barghash, el qual va arribar al poder a partir d’un cop d’estat. Aquest últim, al contrari del seu predecessor que volia tenir una bona relació amb l’imperi britànic del qual formaven part, no volia seguir sent tan dependent de la corona anglesa. Els anglesos, per la seva part, van ordenar a Khalid ibn Barghash a abdicar, ja que preferien un altre candidat, Hamud ibn Muhammad, perquè creien que seria més fàcil negociar-hi i tenir-lo controlat. Davant de la negació de Hamud ibn Muhammad, els anglesos van enviar un ultimàtum a Hamud ibn Muhammad que exigia a l’autoproclamat sultà retirar les seves tropes del palau. Com a resposta, Hamud ibn Muhammad va portar tota la guàrdia reial al palau i va muntar una barricada a l’interior. L’ultimàtum va acabar a les 9 en punt del matí. Aleshores, els vaixells van començar a bombardejar la ciutat, deixant en ruines el palau reial, on la guàrdia reial estava atrinxerada. En veure que havia perdut “havia trigat, eh”, autoproclamat sultà va enviar una carta de rendició i va intentar fugir amb el seu vaixell, que va ser interceptat pels anglesos.
La guerra havia durat entre 35 i 45 minuts i s’havia saldat amb 537 baixes pel bàndol del sultà i un ferit pel bàndol britànic.
