El temps lliure és un temps propi, que s’ocupa amb les activitats que escull cadascú.Els joves els agrada molt fer el que ells volen i estic parlant de sortir amb els amics, de jugar amb la play, escoltar música, dormir, en definitiva, tenir temp per a ells. Els agrada sentir-se lliures i estar relaxats.
Ara els joves estan molt temps amb el mòbil jugant o a les xarxes socials, com a l’ instagram, facebook, twitter. Una cosa que crida l’atenció és el concepte de vida, d’amistat i de likes a les xarxes socials. La xarxa més utilitzada entre els joves és “instagram”; en aquesta xarxa el que els joves acostumen a ensenyar és la “bona vida”, és a dir, que la vida és “maca” i que tot és rialla i que el més important de la meva xarxa sóc jo.
Tanmateix, si veiem la vida real, tots sabem que no tot és tan bonic i que és complicat viure i sobreviure en el nostre món. El que fa aquesta xarxa és maquillar la duresa, l’esforç de la vida. Els models d’aquesta vida guai són els “instagramers i “influencers” que per als adolescents són els joves d’èxit.
Les amistats també criden l’atenció, una cosa és tenir amics a la vida real i una altra, tenir amics a la vida virtual. Hi ha gent que té un grup d’amistats reduït però, en canvi, un facebook amb massa amistats. El que és ridícul és que quan es troben pel carrer ni es saluden o no estableixen una conversa. També altres creuen que és més fàcil la vida virtual i amagar-se darrere d’una pantalla i obrir-se més fàcilment.
Ara bé, realment el que fa que hi hagi un abans i un després, són aquells likes que tenim en el post o en les visites a les insta-stories, el postureig. Alguns joves creuen que és el camí per aconseguir likes, creuen que qui té més likes té més reconeixement.
En resum, les xarxes socials sovint ens allunyen de l’entorn familiar i de les nostres autèntiques amistats. Ens amaguem rere les pantalles però continuem creant inseguretats. Proposo que escoltem més la gent propera que sabem que ens estima i ens respecta.
