ENTREVISTA JOSE ALONSO
Avui entrevistarem al Jose Alonso, tutor de la classe de 4tA. Un dels seus grans hobbies és viatjar i conèixer diferents cultures d’altres regions. Per conèixer una mica més això del món viatger, ens explicarà algunes de les seves experiències viscudes i recomanacions.
Entrevista:
- Com et dius?
Em dic Jose Alonso Martínez i vaig néixer a Barcelona l’any 1982
- T’agrada viatjar?
Sí, és una de les coses que més m’agrada fer, junt amb la pràctica de l’esport relacionat amb un contacte estret amb la natura.
- Quants viatges has fet?
Doncs no us ho sabria dir. Clar, depèn del que definim com a viatges. Jo per exemple vaig molt al Pirineu a fer senderisme, alpinisme i escalada, esquí de muntanya, etc. Si cadascuna d’aquestes sortides es consideressin viatges, doncs n’he fet molts. També he fet força viatges per la península ibèrica, que sempre són territoris que tenim més a l’abast i sovint quan tinc alguns dies m’escapo a visitar llocs on hi tinc amics. I òbviament hi ha els viatges llunyans, que són segurament els que més recordes perquè son experiències molt més potents.
- A quins llocs has anat?
Doncs així com a llocs més llunyans he estat a Brasil -en 2 ocasions, sobretot treballant ajudant i coneixent comunitats de camperols en lluita per la defensa dels seus drets bàsics. A l’Índia vaig fer un recorregut en bicicleta de 1000 km per l’Himàlaia, una experiència que mai oblidaré. L’any passat vaig estar a Austràlia i Nova Zelanda, amb l’objectiu de millorar l’anglès i coneixent aquells paisatges tant brutals i llunyans, sobretot a Nova Zelanda, un indret meravellós a nivell natural. A Europa vaig recórrer Transilvània en bicicleta ( Romania) amb en Pau Folch, profe de l’institut. I he estat també a França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Eslovènia, Irlanda, Holanda, i fa poc vaig conèixer un país petit que em va agradar molt, Montenegro, en un viatge temàtic pels Balcans, on vaig poder conèixer una mica Croàcia, Sèrbia i Bòsnia.
- Amb qui has viatjat? T’agrada més viatjar sol o amb companyia?
He viatjat en diferents modalitats, sol he viatjat molt, considero que qualsevol persona que es vulgui considerar viatgera ha de saber afrontar un viatge sol. Per a mi és la manera més pura i autèntica de viatjar, té quelcom únic de connexió i superació d’un mateix que no et proporciona cap altra modalitat. També he viatjat en parella, o amb amics. Però quasi sempre en grups molt reduïts, parelles o màxim tres persones, fet que considero clau perquè tot vagi bé. Poques persones i ben avingudes faciliten molt la presa de decisions i la resolució dels conflictes que puguin aparèixer.
- Per quin motiu viatges?
Viatjo per no envellir l’ànima, per mantenir-la jove, expectant d’aprenentatges, per no perdre la curiositat de quan som nens. També viatjo per sentir-me part d’aquest planeta, m’encanta viure la sensació que tota natura, per molt diferent que sigui, forma part d’un gran sistema que està interconnectat, i m’agrada sentir-ho així i sentir que hi formo part. A Nova Zelanda quan caminava per la “ cold rainforest” (boscos humits freds), vaig poder sentir sensacions familiars tot i no haver-hi estat mai. Fa anys, quan era més jove i començava a viatjar, em sentia com allunyat dels paisatges perquè eren molt diferents dels que estava acostumat, i ara això no em passa tant i ho gaudeixo més i em sento més valent i confiat. I òbviament viatjo per aprendre i evolucionar. Emmirallar-te amb altres cultures és un bany de realitat molt gran i necessari.
- Pots explicar alguna anècdota d’algun viatge?
Moltes… Potser la primera que em ve al cap és quan vam arribar a l’Índia i les bicicletes no van arribar amb nosaltres. Vam estar 3 dies per poder recuperar-les. De Delhi vam anar a Shimla (inici del nostre recorregut amb la bici) amb autobús, i un cop allà les bicis no arribaven. La parsimònia oriental contrastava amb les presses que teníem com a gent europea i del món occidental que som. Cada dia havíem de trucar a no sé quanta gent i en anglès intentar comunicar-te per telèfon amb els hindús, que tenen un nivell pitjor que el nostre. Finalment van arribar a les 3 de la matinada, atrotinades i amb desperfectes que vam haver d’arreglar. Això ens va fer perdre dies que havíem planificat de descans, i la tardor se’ns va tirar a sobre. Entre els 4000 i 5000 metres d’alçada a l’octubre ja hi fa molt fred. Quan dormíem a les yurtes un dia em vaig despertar amb molta sed i quan vaig anar a beure al bidó de l’aigua s’havia glaçat completament!! Estàvem a -8 -10 graus! Tot i que la gran anècdota del viatge va ser quan de cop ens vam trobar amb un enorme barranc de 300 m de caiguda lliure, on no hi havia carretera per creuar, sinó un cable d’acer amb una cistella 1’5 m2. Havies de posar-te a dins amb la bici desmontada i llançar-te al precipici confiant que aquella rudimentària instal·lació aguantés. Jo crec que mai he passat tanta por escènica a la meva vida!
- Quin viatge consideres que t’ha agradat més? Per què?
És difícil respondre aquesta pregunta, perquè són viatges molt diferents, amb estils i èpoques molt diferents. A Brasil em quedo amb l’impacte que va suposar “sortir del cau” i viatjar sol amb 22 anys durant 3 mesos en una realitat tan diferent de la que coneixia. Va ser molt impactant, dur inclús, ara em queda lluny però per mi va ser el bateig, l’experiència iniciàtica, i sé que és un viatge que em va marcar per sempre.
Després hi ha el viatge a l’Himàlaia o un altre que li tinc molt apreci va ser la volta a Espanya en bicicleta, on vaig descobrir la península ibèrica profunda! Inoblidable també Austràlia i Nova Zelanda…
- Què és el que més valores quan fas un viatge?
Doncs una mica el que us he explicat abans, connexió amb la natura, connexió amb les persones, tenir salut, aprendre, sentir-te lliure i connectat amb la vida…
- Recomanes a la gent fer el que has fet?
Absolutament. Només tenim una vida amb aquest cos i aquestes circumstàncies. Sobretot als joves adolescents, us diria que aprofiteu la dècada dels 20 per viatjar. Després es fa tot més complicat, i són experiències que et configuren i t’edifiquen. Mai tornes a ser la mateixa persona, i coneixes coses de tu que altrament mai hauries descobert.
Revista vertigen PlaMarcell, Ana Conejo i Judit Moliner
