La placa d’arduino
Arduino és una placa electrònica de software i hardware lliure.al que tothom té acces. És flexible i fàcil d’utilitzar pels creadors i desenvolupadors diferents prototips electrónica. Bàsicament el que permet aquesta placa és conectar dolts diferents sensors, motor etc, que més tard es poden utilitzar per fer moltes possibilitats amb una mica d’imaginació i una sola placa. Es va començar a crear l’any 2005 a l’Institut de Disseny Interactiu d’Ivrea (Itàlia). Arduino es va crear per la necessitat de tenir un dispositiu per utilitzar en aules que sigui de baix cost. La idea original va ser fabricar una placa per a un ús de les escoles.
El hardware lliure és quan els dispositius o objectes són d’accés públic. Això significa que qualsevol persona pot accedir-hi. Vol dir que Arduino deixa a les persones l’oportunitat de què qualsevol persona o empresa pugui tenir o crear les seves pròpies plaques, poden tenir diferents tasques, però basades en la mateixa placa. En canvi, el software lliure, és què els programes informàtics amb els quals funciona la placa d’Arduino siguin accessibles i comprensibles per qualsevol persona que vulgui integrar-se o començar en la informàtica.
L’Arduino és una placa controlada per un microcontrolador, aquest microcontrolador són circuits gravats a la placa on pots donar diferents instruccions. Aquestes instruccions et permeten crear programes que et deixen interactuar amb la placa d’Arduino.
Arduino és tot un món creat per a makers que poc a poc han anat adonant-se de les seves necessitats.
A partir d’aquests problemes s’han desenvolupat diferents models per poder crear diferents muntatges i projectes com pot ser: la placa Arduino Uno, l’Arduino Nano, la Mega, la Yun, l’Arduino adaptar, la Micro …
Cada una d’aquests plaques té diferents característiques, que et permeten més llibertat per desenvolupar alguns projectes, però totes tenen peces molt similars.
La placa més comuna és la Uno, ja que té una mida mitjana i un nombre de pins adequats per poder treballar còmodament.
Totes les plaques es componen principalment de 13 elements incorporats en una base feta d’un material no conductor, la majoria dels elements són necessaris, començant per l’alimentació de la placa a partir d’una entrada USB o un jac amb un voltatge de 7 o 12 volts. Tot seguit trobem els microcontroladors, encarregats de la comunicació amb la informació donada des de l’ordinador, amb l’ajuda d’un rellotge programable que controla el temps i la velocitat en la qual s’envien els senyals cap als pins, una de les parts més útils, ja que són els que ens permeten connectar sensors i leds a la placa. Hi ha dos tipus de pins, els analògics i els digitals; els digitals senzillament se’ls pot enviar senyals d’on i d’off, en canvi els analògics ens permeten controlar i llegir més valors de 0 i 1, aquests són a la placa on trobem 5 leds incorporats, un d’ells ens marca quan la placa està activa (On). Seguidament trobem dos leds que s’activen quan un programa s’està baixant al microcontrolador i finalment trobem dos leds programables que estan connectats al pin número 13, finalment hi ha un botó de reinici per poder esborrar el programa de la placa i deixar-la buida d’informació.