Un any més, els alumnes de primer del Pla Marcell han anat a La vall de Núria, amb l’objectiu de fer el pic del Puigmal.
Cada any, els alumnes de primer del nostre institut, viatgen a la vall de Núria durant tres dies, una sortida que els serveix per fer nous amics, agafar confiança amb la classe i passar-s’ho molt bé.
Per conèixer millor la seva experiència, els hi hem fet una petita entrevista a alguns alumnes de primer, juntament amb uns quants tutors i professors.
Entrevista a la Eli
Entrevista al Guillem
Entrevista als alumnes de 1r
PUJADA AL PUIGMAL, per Hugo Cáceres (1r ESO D)
Fragment del Dietari de Núria
Dijous, 30 de setembre de 2021
Aquella nit no vaig dormir gaire, pel fet de que ens vam despertar, millor dit, ens van despertar, molt d’hora. Em vaig preparar el més ràpid que vaig poder, en aquell precís instant, i després vaig baixar a esmorzar. L’esmorzar d’aquell dia no estava gaire bo i per això només em vaig menjar la llet amb els cereals.
Quan tots els alumnes vam acabar d’esmorzar, ens van presentar els guies que ens ajudarien a pujar al Puigmal (per cert, no ho he dit, però aquell va ser el dia que vam pujar al Puigmal). Poc després de les presentacions, vam començar a caminar cap a Núria, perquè el telecabina no estava en funcionament.
Vam arribar a Núria i en aquell moment va ser quan vam començar a pujar al Puigmal. Jo estava una mica nerviós.
Els primers quinze minuts van ser una mica lights comparats amb el que ens esperava després. Jo anava parlant amb els meus amics i no se’m va fer gaire pesat, però quan portàvem hora i mitja caminant, estava rebentat, no podia més, a sobre anava en el grup que anava ràpid i sí que anàvem ràpid! Les vistes durant el camí eren espectaculars i a la vegada feien respecte.
Unes hores més tard, vam fer una parada (el grup ràpid) per esmorzar. En acabar la parada, el guia ens va dir que venia la part més difícil (era veritat) i també ens va dir que era la que més cansava. Vam començar a pujar, i la sensació que tenia a les cames era com si en un moment donat m’explotarien, però no va passar.
Seguidament, anàvem fent parades per beure aigua i poc a poc anàvem pujant. Una estona després, vam arribar al cim!!!!!!!! La sensació que vaig sentir va ser tan satisfactòria que no ho podria explicar. A dalt del tot em vaig fer moltes fotos i són súper xules. Les vistes eren molt impactants i el guia ens va dir que es veia França des de dalt de cim.
Quan estàvem a dalt vam menjar i mentrestant hi havia persones que anaven arribant i nosaltres (els que ja hi érem) els hi donàvem ànims i els aplaudíem.
Després d’una estona, vam començar a baixar i llavors sí que se’m va fer pesada la baixada.
A l’arribar a l’alberg, ens vam dutxar i ens van deixar temps lliure. Després vam anar a sopar i, quan tots vam acabar, ens van preparar un discoteca. A la disco ho vaig donar tot i vaig ballar, vaig cantar i m’ho vaig passar súper bé.
Quan va acabar la disco vam haver d’anar a les nostres habitacions i a mi, de tan cansat com estava, em va venir bé. Em vaig estirar al llit i em vaig quedar dormit en un segon.
Àlbum fotogràfic Núria-Puigmal 21/22
