Visita de la Nadia Ghulam

Visita de la Nadia Ghulam

Avui hem assistit a la xerrada amb la Nadia Ghulam, una refugiada de l’Afganistan que des de fa quinze anys viu a Catalunya, i ens ve a explicar la seva història, que us assegurem, que és molt interessant.

La Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d’una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i la Nadia va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família.

Va ser el seu caràcter sociable el que la va portar a col·laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya, la seva nova llar.

Després de la xerrada hem continuat parlant amb ella:

-Com vas arribar a Catalunya, i amb quina edat?

Vaig arribar a Catalunya amb 21 anys a través d’una ONG, a causa de la meva necessitat medica.

-Com veus el món en el futur?

Comparat amb el passat, serà millor perquè molta gent s’ha conscienciat i hi ha hagut molts avenços i estarem molt més a prop de la pau.

 

 

-Creus que hi ha països que busquen la pau per tots?

Jo estava a una escola d’Andorra, i un estudiant em va dir: moltes gràcies, Nadia, gràcies per aquesta xerrada, aquí al meu país no hem viscut mai la guerra. Això em va fer caure les llàgrimes, em va fer molt feliç saber que hi ha gent que li ha servit i ajudat la meva història.

-Com et sents explicant la teva història?

Per a mi no és gens fàcil, la gent diu que explicar és una teràpia, jo no ho veig així, jo ho faig per a vosaltres, perquè crec que hi ha esperança en els joves, en les noves generacions, ja que no actuar i estar callat és ser còmplice de què no arribi la Pau.

Si voleu conèixer la seva història, podeu trobar a la biblioteca del centre la seva novel·la: El secret del meu turbant. El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam,  que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys més tard, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i, durant deu anys, es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar.

0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial