Aquesta pel·lícula titulada Déjame entrar dirigida per Thomas Aldreson, va ser grabada en el 2008 a Suècia però esta ambientada al 1980. El seu gènere és de misteri, terror i romanç i tracta de temes com l’amistat, el rebuig, la lleialtat, l’adolescència i el bullying.
Aquesta pel·lícula explica la història d’una nena vampira, Eli (Lina Leanderson) ella al ser un vampir necessita sang humana per sobreviure. Ella aconsegueix obtenir sang gràcies al seu pare (Hakar) (que en un futur sabrem que no és el seu pare biològic). Ell assassina a gent per desagnar-la i donar-li l’aliment que necessita l’Eli. Però tot es comença a descontrolar quan l’Eli coneix a l’Oskar (Kare Hedebrand) un noi introvertit, que en el fons amaga un pensament obscur. A l’Oskar al principi li fa una mica de por l’Eli, però en un futur s’acaba enamoren d’ella.
Els personatges estan molt ben triats i interpretats, reflecteixen perfectament l’esperit de la pel·lícula i et fan tenir aquella sensació de misteri. Els protagonistes, Lina Leanderson i Kare Hedebrand, et fan estar tens i pensatiu durant tota la pel·lícula.
També cal mencionar a Per Ragnar (Hakar a la pel·lícula), amb la seva aparició com el protector de l’Eli, com a un personatge que faria tot el possible per cuidar-la i ajudar-la.
Una de les escenes a destacar és quan la Eli mata a tots els assetjadors de l’Oskar, que li fan la vida impossible durant tota la pel·lícula i que arriben a l’extrem de voler ofegar al nostre protagonista a la piscina municipal del poble. Però l’Eli arriba i els assasina a sang freda abans que puguin acabar amb la vida de l’Oskar.
D’altra banda, una metàfora que podem interpretar a “Déjame Entrar” és que per l’amor es mata. És a dir a vegades per una persona fas tot el possible perquè estigui bé, tot i no rebre res a canvi.
I, per finalitzar a un tipus de públic que recomanariem la pel·lícula, seria a nens majors de 10 anys ja que els hi semblaria una pel·lícula divertida i amb un toc de misteri. Contràriament, no la recomanaríem a un públic adult ja que potser s’avorriria al tractar-se d’una història irreal i fictícia.
