Aquest és un dels temes més presents en les converses dels ciutadans actualment.
La suposada “3r guerra mundial” a la que s’estan enfrontant Ucraïna i Rússia.
Han passat gairebé tres setmanes des que l’exèrcit rus va iniciar l’invasió d’Ucraïna. El president de Rússia, Vladimir Putin, justifica la invasió per defensar a la comunitat russa a Ucraïna, tot i així, els atacs militars van més enllà de l’objectiu defensiu i estan atacant directament la població ucraïnesa.
Prop de dos milions i mig d’ucraïnesos han fugit del país per escapar dels combats, segons dades de les Nacions Unides. La majoria són nens, dones i gent gran, ja que el govern ucraïnès ha aprovat una llei marcial que impedeix als homes d’entre 18 i 60 anys sortir del país perquè s’uneixin a l’exèrcit i ajudin a combatre les tropes russes.
Desenes de milers de persones surten cada dia d’Ucraïna pels corredors humanitaris que s’han habilitat a diferents passos de la frontera: són zones on els exèrcits de tots dos bàndols es comprometen a no disparar per garantir la seguretat dels civils que marxen, però aquest alt al foc no sempre es respecta.
Quin és l’origen del conflicte?
Una pregunta que la majoria de la població es fa. Ucrania i Rússia formaven part de la Unió Soviètica, un conjunt de països comunistes. Després de la seva separació a l’any 1991, Ucrània va començar a apropar-se a la Unió Europea i als països occidentals com Estats Units. Aquest intent no va resultar de bon gust al govern rus que intenta mantenir la seva influència en els antics territoris soviètics.
Quines conseqüències té el conflicte Ucraïna i Rússia?
Aquest conflicte ens afecta directament als països d’arreu del món ja que Ucraïna i Rússia són dos dels països amb un nombre de producció alt i d’on s’exporten infinitat de productes.
Això provoca una escassetat d’aliments i productes bàsics. Directament, això ens afecta per l’augment de preu de tots aquests productes com el petroli.
En aquests dos mapes, podem observar els diferents països que formaven aquestes dues “organitzacions”, abans del 12 de març de 1999: la República Txeca, Hongria i Polònia, eren membres del Pacte de Varsòvia, i just aquest dia es van unir a l’altra organització rival: l’OTAN. Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Romania, Eslovàquia i Eslovènia ho van fer al març de 2004. Albània i Croàcia ho van fer a l’abril de 2009.
Per aquest motiu Ucraïna va voler començar un impuls per unir-se a l’organització OTAN, com estaven fent molts altres països del voltant. Aquest impuls, va fer que Rússia es sentís amenaçada, ja que tenir a les seves fronteres a l’OTAN no li feia cap gràcia. I va decidir acovardir el país fins a la submissió política per intimidar l’OTAN.
Un cop arribats a aquest punt, ens replantegem si de veritat calia començar una guerra en el ple segle XXI. Després del que hem patit els ciutadans amb la situació de pandèmia, no ens mereixem estar vivint aquest tipus de conflictes fins al punt de sobrepassar el límit, iniciant una guerra mundial. Una guerra que no només l’estan patint dos països, sinó que afecta directament a tots els països del voltant. També si ens parem a pensar, és ridícul que un conflicte de política l’estiguin patint els ciutadans i no els mateixos polítics que discuteixen. Estan rebent persones que no tenen cap culpa i que són innocents enmig de tota aquesta problemàtica.
