Per què hem de decidir tan d’hora el nostre futur? Per què ens pressionen des de ben petits per a saber de què volem treballar?
Com a alumne de 4rt d’ESO, que he de decidir què fer l’any que ve, us donaré la meva opinió sobre les anteriors preguntes.
Decidir què vols fer després de l’educació obligatòria no és fàcil. És una decisió que s’ha de pensar molt ja que influenciarà en els següents anys més propers, i d’una manera no tan directe, en la resta de la teva vida.
Això vol dir que decideixis el que decideixis, no només ho has de fer pensant en el present, sinó també en el futur.
Però si aquesta decisió és tan important, no creieu que la fem massa d’hora? No creieu que seria millor poder-la fer més endavant, quan un mateix ja estigui més format i sàpiga millor què és el que vol i el que li agrada?
Crec que està bé que a mesura que els adolescents van creixent, puguin anar triant quin camí volen prendre i què volen estudiar, però hi ha un gran volum d’aquests adolescents que no ho saben. Què han de fer aquests? No pot ser que es quedin tirats ni tampoc pot ser que triïn alguna cosa que realment no els agradi.
A l’hora de triar quin camí educatiu vols fer, també s’ha de tenir en compte, que no és el mateix el que t’agrada, que el que vols estudiar. Hi ha moltes vegades que aquests dos conceptes coincideixen, per tant, pots estudiar allò que t’agrada, perquè més tard t’hi puguis dedicar. Però hi ha altres vegades en què el que vols estudiar o dedicar-te, no és ben bé el que t’agrada. En aquests casos has de saber diferenciar-ho i has de posar preferència en algun dels dos termes i triar quin prefereixes.
Jo no sé quina pot ser la solució, però tinc clar que el sistema educatiu s’hauria de reformular d’alguna forma, per a poder adaptar-se a més gent i que estigui més a prop de les necessitats dels alumnes.
Des de ben petits, que sempre estem mirant en un futur: De què treballaré quan sigui gran? Com vull que sigui la meva vida adulta? Però de veritat és necessari? Hem viure de el dia a dia (òbviament que hem de mirar a mig-llarg termini) i en el moment que ens veiem decidits i estiguem convençuts de decidir què vull estudiar/treballar, és llavors quan hem de fer el “pas” i triar el camí.
No tenim perquè avançar-nos i fer aquest “pas” anticipadament, si no ho tens clar no és cap problema greu, arribarà un moment en què tu mateix ja hauràs madurat prou i ja podràs triar amb seguretat.
Però no van treure un batxillerat general per fer que les persones indecises poguessin triar més tard?