Quan vaig emigrar del meu país, vaig abandonar tots els meus mals hàbits, vaig canviar completament i gairebé vaig començar una nova vida.
Abans de venir, i quan encara era al Marroc, era addicte a les drogues, no anava a l’escola, no m’importava res, era molt entremaliat, tenia problemes en al carrer, a l’escola i de vegades a casa, tot era per la meva companyonia amb els mals amics perquè era lliure. Vaig passar per una depressió i estava sol perquè primer érem una família de quatre germans i dos pares, els meus dos germans grans van emigrar a Espanya, després els meus pares es van separar, de sis membres després vam passar a tres, érem una família feliç. Estava molt content amb els meus germans i els meus pares, però després vaig ser l’únic germà que va quedar amb la meva mare i la meva germana. Això és el que em va tocar quan encara era una mica petit. Vaig tenir una llibertat total que em va fer sentir lliure i genial, però que em va portar molts problemes.
Abans de venir i els darrers dies en què estava segur que immigraria, vaig començar a canviar de mentalitat i a abandonar alguns petits hàbits. Però quan vaig arribar vaig començar a canviar i a millorar completament. Primer vaig deixar completament de fumar, així com la indiferència excessiva davant de tot, i també vaig deixar l’avorriment, la tristesa, la mandra, la depressió, els pensaments excessius i negatius sobre el passat i el futur, i perdre el temps en coses trivials.
Tots aquests hàbits i molts més, alguns els vaig substituir per altres bons i útils com perdre el temps aprenent coses útils…, i d’altres els vaig deixar completament i oblidats com fumar…; per exemple perdre el temps, el vaig substituir per aprendre coses útils. És cert que vaig estudiar bé i era un bon noi abans que això passés, però després d’això i després de renunciar a tot això, em vaig fer millor del que era, molt millor, més intel·ligent i diligent i més compromès i disciplinat tot i que durant dos anys no ho vaig fer. Així doncs, vaig tenir una experiència i una visió diferent de la vida,vaig fer molts amics i vaig saber qui és dolent i el que és útil i el que és perjudicial, i em va fer millor no tornar-ho a fer.
De veritat que van ser els meus dos pitjors anys però alhora els meus dos millors anys. Els dos pitjors anys pel que em va passar, i els millors perquè em van ensenyar molt, em van fer canviar, em van fer ser molt millor que abans i em van fer veure la vida, els amics i el carrer des d’un altre punt de vista, i també vaig tenir diverses experiències durant aquests dos anys, algunes de les quals van ser beneficioses per a mi i d’altres que em van perjudicar, però en tot cas em vaig beneficiar molt d’aquestes experiències.
Realment he canviat molt i m’he tornat molt, molt millor que mai. Em vaig fer estudiant, esportiu i actiu. I mai tornaré a fer el que estava malament i que ja conec. Així va ser com vaig començar una nova pàgina neta i una nova vida sense problemes.
