1-Everything Everywhere All at Once
Simplement ha estat la millor pel·lícula de l’any amb diferència. Una pel·lícula d’acció, comèdia i ciència-ficció amb un gran valor sentimental.
La pel·lícula tracta sobre el fracàs, i com en una societat capitalista s’associa la felicitat i l’èxit als diners i al reconeixement social. La pel·lícula tracta sobre una dona que porta una bugaderia amb el seu marit (que s’està preparant per demanar el divorci) que ha d’anar a declarar a hisenda per haver falsificat els números. Per ajudar-la, arriba la seva filla, amb la qual té pràcticament nul·la relació, que l’acompanya fins a les oficines. És llavors quan el seu marit de sobte es converteix en un espia secret d’una altra versió d’ell mateix d’una altra dimensió, i li demana que salvi l’univers de la doctora maligna, que és, all mateix temps, la seva filla d’una altra dimensió. La pel·lícula juga constantment amb el canvi de personatges, ja que els individus de cada dimensió van canviant-se el cos uns amb els altres, i al mateix temps obtenint les seves habilitats. L’humor de l’absurd és una carta crucial, perquè un moment es converteix en Cobra Cai, i a l’altre en una caricatura dos. Al final tota la història gira al voltant d’una relació mare i filla.
Bodies Bodies Bodies
Un grup de joves se’n va a estiuejar a una casa a les muntanyes, quan es disposen a jugar un joc de nit. El joc seria una cosa així com una barreja entre “cuarto oscuro” i “Among Us”; una persona és l’impostora i a la foscor ha de tocar l’espatlla d’algú. Quan ho fa, la persona es mor i qui el troba ha de cridar. Tothom es reuneix i voten a qui han de fer fora. Un cop fet i si no l’han encertat, es tornen a apagar les llums. Només començar el joc es troben un cadàver d’un jugador decapitat, cosa que provoca que el joc es torni realitat. Durant la pel·lícula es va desmantellant la realitat sobre la relació entre les protagonistes, i l’odi que es tenen unes a altres. El consum de drogues excessiu i la falta de confiança entre elles, fa que augmenti la paranoia, i al mateix temps fa que la pel·lícula es torni més absurda.
Avatar
Simplement “Avatar”. Amb la millor animació que s’ha fet fins ara, totalment i completament amb 3D (es van trigar 4 anys per completar-la) “Avatar 2” és la seqüela de la pel·lícula oficialment més taquillera de la història.
El menú
Una pel·lícula que tracta sobre la ignorància i absurditat del món culinari, és alhora un thriller de terror.
Una prostituta acompanya a un ric amb afició a la cuina de culte a una illa on es diu que hi ha el millor restaurant al món. El restaurant, que és visiblement una secta, es va posant més tèbol a mesura que van avançant els plats, mostrant a poc a poc que els clients han sigut investigats. Al final surten a la llum les reals intencions del xef, i la cosa es posa interessant.
Una pel·lícula molt recomanada i entretinguda.
Don’t Worry Darling
Amb Harry Styles de coprotagonista, és una pel·lícula de suspens i intriga, que és a la vegada una crítica a la necessitat (principalment masculina) de controlar a la seva parella.
En una organització retro dels anys 40, un grup de parelles viuen en pau i harmonia
mantinguts pels llocs de treball, exclusivament masculins, d’una fàbrica de residus nuclears. Tot va de meravella quan de sobte desapareix una dona de l’organització que havia començat a conspirar en contra de la fàbrica. És llavors quan la paranoia passa a ser de la protagonista, a la qual el món en el qual sempre havia estat es torna llunyà i surrealista.
Bullet train
Una pel·lícula on fan acte de presència: Brad Pitt,Aaron Taylor-Johnson, Bad Bunny i David Leitch.
Una serie d’enrevessades històries dins d’un tren, relacionades amb una maleta que circula per ell.
